Divendres 5 d'Octubre a la Capella de Benissa estant...

Un dia vaig començar en aquest lloquet a posar en la xarxa algunes fotos que pensava eren interesants per un motiu o un altre, acompanyant-les sempre de un escritet mes o menys inspirat. A aquest lloquet li vaig dir "les cosetes de Bolet" sense donar mes explicació, però a arribat el moment d'explicar-ho.

Fa temps anava amb la idea de comprar un gos d'aigues, d'eixos llanuts, per a que m'acompanyara en les exides al camp. En entrar en una tenda per vorer si tenien un d'aquesta rassa em vaig topar amb un gos dins una xicoteta gabia. Era el gos mes lleig que havia vist mai, amb un pel de porc senglar i un bigot..i unes orelles.., però em mira amb uns ullets negres, tan plens d'inteligencia i vida, que per la nit ja estava dormint als peus del meu llit. A partir d'eixe dia sempre a sigut un bon amic i el millor company de correries que es pot tenir. N'em passat de bones i dolentes, però ell no a perdut mai l'alegria dels seus ullets negres.

Pues be, este inteligent, incorregible i alegre gosset era Bolet. Si, era, perque a mort i amb ell s'acaba aquest lloquet, que ara ja no tindria sentit.





Vullc agraïrli a Mariví el haver-lo cuidat tant be este ùltim temps i haver-li guardat sempre un raconet al costat del foc.


Salut i fins sempre.