Divendres 5 d'Octubre a la Capella de Benissa estant...
Un dia vaig començar en aquest lloquet a posar en la xarxa algunes fotos que pensava eren interesants per un motiu o un altre, acompanyant-les sempre de un escritet mes o menys inspirat. A aquest lloquet li vaig dir "les cosetes de Bolet" sense donar mes explicació, però a arribat el moment d'explicar-ho.
Fa temps anava amb la idea de comprar un gos d'aigues, d'eixos llanuts, per a que m'acompanyara en les exides al camp. En entrar en una tenda per vorer si tenien un d'aquesta rassa em vaig topar amb un gos dins una xicoteta gabia. Era el gos mes lleig que havia vist mai, amb un pel de porc senglar i un bigot..i unes orelles.., però em mira amb uns ullets negres, tan plens d'inteligencia i vida, que per la nit ja estava dormint als peus del meu llit. A partir d'eixe dia sempre a sigut un bon amic i el millor company de correries que es pot tenir. N'em passat de bones i dolentes, però ell no a perdut mai l'alegria dels seus ullets negres.
Pues be, este inteligent, incorregible i alegre gosset era Bolet. Si, era, perque a mort i amb ell s'acaba aquest lloquet, que ara ja no tindria sentit.
Vullc agraïrli a Mariví el haver-lo cuidat tant be este ùltim temps i haver-li guardat sempre un raconet al costat del foc.
Salut i fins sempre.
Fa temps anava amb la idea de comprar un gos d'aigues, d'eixos llanuts, per a que m'acompanyara en les exides al camp. En entrar en una tenda per vorer si tenien un d'aquesta rassa em vaig topar amb un gos dins una xicoteta gabia. Era el gos mes lleig que havia vist mai, amb un pel de porc senglar i un bigot..i unes orelles.., però em mira amb uns ullets negres, tan plens d'inteligencia i vida, que per la nit ja estava dormint als peus del meu llit. A partir d'eixe dia sempre a sigut un bon amic i el millor company de correries que es pot tenir. N'em passat de bones i dolentes, però ell no a perdut mai l'alegria dels seus ullets negres.
Pues be, este inteligent, incorregible i alegre gosset era Bolet. Si, era, perque a mort i amb ell s'acaba aquest lloquet, que ara ja no tindria sentit.
Vullc agraïrli a Mariví el haver-lo cuidat tant be este ùltim temps i haver-li guardat sempre un raconet al costat del foc.
Salut i fins sempre.
posted by El Bolet | 8:05 a. m.
1 Comments:
Hola Daniel,
fa pocs dies que conec el teu blog. Ha segut gràcies als amics del fòrum de la Agrupació fotogràfica, que me la van indicar per a mostrar-me com funciona això del digiscoping.
Vaig entrar, i em va agradar molt, tant les fotos, com els comentaris...tant, que vaig pensar que ojalà jo poguera tindre un blog aixina algún dia.
I bé, tampoc voldria convencer-te de res, no sòc quí...però pense que seria un bon homenatje per a Bolet, que quan pase un temps i la tristor haja escampat, continuares amb el blog...jo crec que ell ho voldria aixina.
I segur que molta gent també.
Es fotut perdre un company de batalletes, però les batallees han de seguir...ells aixina ho voldrien.
Una abraçada,
Santi.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home